Istitucions públiques i entitats socials reforcen el seu compromís per la convivència intercultural a Salt
L’Ajuntament de Salt, el Consorci de Benestar Social Gironès Salt, l’Obra Social ”la Caixa”, la Generalitat de Catalunya i les entitats del sector social Fundació SER.GI, Vincle, Fundación Atenea, Caritas, Fundació Ramon Noguera i el Casal dels Infants, com a entitat que implementa el projecte, signen un acord de col·laboració per enfortir el procés comunitari intercultural del municipi.
El Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI) que impulsa l’Obra Social ”la Caixa”, juntament amb l’Ajuntament, el Consorci de Benestar Social Gironès Salt i el Casal dels Infants, crea espais de trobada per als veïns i veïnes de per fomentar la cohesió social i el diàleg intercultural.
El Projecte ICI creix i incorpora noves entitats que col·laboraran per millorar la convivència intercultural a Salt.
Aquest acord, que renova l’Espai de Relació Institucional (ERI), suposa el reconeixement de la coordinació comunitària i el treball conjunt com a eina d’intervenció social eficient i eficaç, que interconnecta els recursos tècnics i professionals, la ciutadania i les seves organitzacions socials i institucions.
L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, el sub-director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, Marc Simón, i representants de la Generalitat, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i de les entitats socials Fundació SER.GI, Vincle, Fundación Atenea, Caritas, Fundació Ramon Noguera i el Casal dels Infants han signat aquest matí l’acta de renovació de l’Espai de Relació Institucional (ERI), que inclou un acord per reforçar el compromís per la convivència intercultural a Salt. Així, les entitats signants es comprometen a continuar treballant de forma col·laborativa i garantir la sostenibilitat del procés que es porta a terme en el del Pla comunitari d’Infants, Joves i Famílies de Salt per tal d’impulsar la cohesió social i la convivència a partir de l’acció comunitària.
Una cinquantena de professionals de l’administració i d’entitats socials dels àmbits de la salut, l’educació, la participació i l’acció social col·laboren de forma directa en aquest procés comunitari amb els veïns i veïnes de Salt, aportant l’expertesa que permet desplegar el Pla comunitari, segons ha destacat el regidor d’Acció Social i Habitatge, Ferran Burch.
A més dels representants institucionals, també han assistit a l’acte tècnics responsables de les àrees i departaments més afins al desenvolupament del Pla Comunitari, com ara Educació, Salut, Benestar Social i Famílies, i Immigració. També hi ha hagut representació de la Universitat de Girona, malgrat que, de moment, encara no hi ha una vinculació directa entre aquesta institució educativa i el Pla Comunitari.
En la jornada d’avui s’han compartit els avenços del procés comunitari intercultural. Durant l’últim any s’han desenvolupat diferents accions encaminades a millorar la convivència i les relacions positives entre els veïns i les veïnes de Salt com ara el Salt Obert per Vacances, que ofereix una programació d’activitats de lleure durant les tres primeres setmanes de juliol; els tornejos esportius en xarxa, dirigits a infants i joves; activitats familiars en el marc de la programació de l’Ateneu Popular Coma Cros; un circuit de Jocs Gegants en el marc del Mercat d’Intercanvi de les AMPES, entre altres. En total, més d’un miler de veïns i veïnes han participat i/o assistit a les activitats organitzades a partir de la Programació comunitària intercultural.
Què és l’Espai de Relació Institucional?
Els Espais de Relació Institucional donen suport i sostenibilitat als processos comunitaris desenvolupats a cadascun dels 36 municipis que integren el Projecte ICI, i faciliten la col·laboració, la complementarietat i les sinèrgies entre els diferents recursos implicats, entre els quals hi ha administracions, institucions i la ciutadania, per tal d’oferir una millor resposta a les necessitats del territori.
L’existència d’aquest espai permet donar respostes coordinades i integrades a les necessitats de les ciutats del segle xxi. Davant la diversitat social i cultural, cal marcar estratègies que reverteixin en la integració intercultural i afavoreixin la cohesió social, les quals també impliquen valorar la diversitat com un motor d’innovació, transformació i desenvolupament social, cultural i econòmic de les nostres ciutats.
Un projecte consolidat
Aquest acord establert en el marc de l’Espai de Relació Institucional forma part del Projecte ICI, desplegat per l’Obra Social ”la Caixa” a un total de 36 territoris de 31 municipis diferents de tot Espanya.
El Projecte ICI neix de la necessitat d’afrontar una nova realitat en la qual s’evidencia que els moviments migratoris de la nostra societat configuren ciutats cada vegada més diverses. Fruit d’aquest fenomen, s’han seleccionat territoris amb una elevada diversitat cultural per posar-hi en marxa aquesta iniciativa d’intervenció preventiva que fomenta les relacions interculturals, que afavoreix la cohesió social i que promou l’apoderament de la societat en pro de la convivència i el desenvolupament comunitari.
Sobre les 17h ja estava blindat l’accés als carrers paral·lels al Canal de Salt.
Més de 200 persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda davant del Canal de Salt per protestar contra l’acte de Vox Gerona.
Una desena de furgons i més d’una quarantena d’agents dels mossos d’esquadra han blindat sobre les 17h tots els accessos i carrers propers al Canal de Salt. Molts veïns i vehicles han tingut que fer grans voltes per poder apropar-se a les seves cases.
Panoràmica Abans de l’acte VOX Gerona
Sobre les 17h els mossos d’esquadra ja tenien blindat tota circulació pels carrers i accessos al Canal de Salt.
Poc més tard,desenes de persones individuals i de col·lectius de Salt i Girona – Plataforma Antifeixista Salt Girona, Casal Saltenc Independentista, entre d’altres. – s’han començat a aplegar en la plaça 1 d’octubre, davant de l’Ateneu Popular de la coma cros fins superar els més de 200 manifestants.La manifestació a continuat davant del Canal, entre el Parc de can Patrac i el carrer de les Filadores.
Durant tot l’acte hi hagut un degoteig de simpatitzant de VOX Gerona, que travessaven el dens cordó policial, sota els crits dels manifestants.
L’acte a finalitzat amb la lectura d’un manifest contra el feixisme i el racisme en espais públics, aquest acte de VOX Gerona i els organismes que ho han permès.
Un jove de color que pretenia assistir a l’acte de VOX, juntament amb la seva parella, no l’han deixat entrar. Molts dels manifestants al veure tota aquesta situació digne d’un acudit, cridaven: “Nosaltres si que et volem! – Nosaltres si que et volem!” Curiós! No ho podré entendre mai!
«Vox no permet l’entrada d’un home negre però sí la d’un home blanc. Primer li han posat d’excusa que era només per afiliats; ha dit que s’afiliava i llavors li han dit que estava ple»
Mentre a un un costat van arribant els militants de Vox, a l’altre banda els antifeixistes els dediquen una bona escridassada. Ara s’han reagrupat tots al mateix espai pic.twitter.com/yYyWVjGtJi
Aquest dissabte s’ha Presentat Vox Gerona en el Canal de Salt amb la intervenció de Jorge Bucadé del comitè executiu nacional; Alícia Rubio, vicepresidenta de mobilització; Alberto Tarradas, President de VOX Girona; i Sergi Fabri, coordinador VOX Salt.
L’acte s’ha celebrat sota un potent dispositiu policial, crits i càntics de més de 200 manifestants protestant contra l’acte de Vox Gerona.
Salt engega un pla estratègic en economia social i solidària
El pla compta amb el suport de la Diputació i ha estat coproduït amb els agents socials i contempla 53 accions en 16 àmbits diferents
Amb l’objectiu de promoure, reforçar i consolidar l’economia social i solidària (ESS) l’Ajuntament de Salt -amb el suport de la Diputació- ha elaborat un pla d’acció que contempla 53 accions en 16 àmbits d’actuació. Aquest model socioeconòmic prioritza les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia amb la voluntat que esdevingui una palanca de creixement sostenible i inclusiva.
Els ambits d’actuació previstos al pla estratègic són la contractació pública responsable, cooperació interdepartamental, creació i transició empresarial, exploració d’àmbits i sectors potencials, finançament, finances ètiques, formació externa, formació interna, habitatge, intercooperació, marc fiscal, models de gestió cooperatius i comunitaris, món educatiu, referents municipals, sensibilització ciutadana i tecnologies de la informació i comunicació (TIC).
Pel municipi de Salt ha representat també una excel·lent oportunitat per debatre i definir un model econòmic i un projecte de ciutat amb els agents implicats. En aquest sentit, es tracta d’un pla coproduït amb els agents socials i també ha comptat amb la participació dels treballadors de l’Ajuntament.
Els resultats de l’estudi recullen l’anàlisi i la diagnosi de l’ESS a Salt. Així mateix, es detecten els sectors econòmics potencials i es recullen les mesures, tot prioritzant algunes accions concretes amb més detall per a ser iniciades per l’Ajuntament ja en l’anualitat 2019.
L’Ajuntament de Salt és membre fundador de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, XMESS, associació de més de 30 municipis d’arreu de Catalunya units per promoure, reforçar i consolidar aquest model socioeconòmic alternatiu i transformador al territori. L’Ajuntament de Salt també és col·laborador de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines des de la seva creació l’any 2016.
S’inaugura l’exposició «8 de març, dones treballadores» al Museu de l’Aigua amb èxit d’assistents
El Museu de l’Aigua situat a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt acull l’exposició “8 de març, dones treballadores” en motiu del Dia Internacional de la Dona.
L’acte d’inauguració va tenir lloc el dijous 7 de març amb èxit d’assistents i amb una taula rodona. Tot organitzat per la Taula de les Dones de Salt, el SIAD i l’Ajuntament.
En l’acte d’inauguració, Montserrat Manén va presentar també el projecte de la nova revista.
Les tres regidores de l’Ajuntament de la vila, Isabel Alberch, Eva Rigau i Marta Guillaumes, varen llegir el manifest del l’ACM (Associació Catalana de Municipis) i la FMC (Federació de Municipis de Catalunya).
Carrers de Salt amb noms de dones Saltenques, Catalanes i del món. Santes i de carn i ossos.
No fa gaires anys que salt va començar a posar noms de dones en els seus nous carrers, imaginem que com a la resta del país, on segur més del 90% dels noms de carrers són d’homes.
Celebrant el 8 de març, dia Internacional de la dona, volem homenatjar a les Dones, de carn i ossos, que han inspirat algun carrer o passatge de la vila de Salt.
Els carrers de les dones
Elisenda de Montcada, carrer de l’
El carrer de l’ Elisenda de Montcada es troba entre la plaça els colors i el mercat de Salt.
Elisenda de Montcada Pinós fou reina consort de la Corona d’Aragó (1322-1327), va ser la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Mare Teresa de Calcuta, carrer de la
El carrer de la Mare Teresa de Calcuta es troba en el polígon de la Mirona, molt a prop de la sala de la Mirona i la Deixalleria municipal de Salt.
Mare Teresa de Calcuta (Anjezë Gonxhe Bojaxhiu) durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l’expansió de la seva congregació, inicialment a l’Índia i després en altres països del món. És venerada com a santa per l’Església Catòlica.
Maria Àngels Anglada, carrer de
El carrer de Maria Àngels Anglada es troba la zona de la Maçana, és un carrer sense sortida/residencial amb l’entrada pel carrer del Dr. Ferran.
Maria Àngels Anglada, va ser una poeta, novel·lista,
crítica i assagista literària catalana. És autora de Kyparíssia (1980),
Columnes d’hores (1990) i Poesia completa (2009), entre altres. Va ser membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Maria Aurèlia Capmany, carrer de
El carrer de Maria Aurèlia Capmany es troba entre el passeig dels països catalans i el carrer Pep Ventura. Al costat de la gasolinera del passeig d’olot.
Maria Aurèlia Capmany, va ser una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.
Maria Mercè Marçal, carrer de
El carrer de Maria Mercè Marçal, es troba la zona de la Maçana, és un carrer sense sortida/residencial amb l’entrada pel carrer de Santiago Ramón i Cajal, davant del Parc hospitalari Martí i Julià.
Maria Mercè Marçal va ser una poeta, catedràtica
d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana. Va fer servir com a nom de ploma Maria Mercè Marçal. També va ser activista política, cultural i feminista.
Maria Rosa Puig i Dalmau,
passeig de la
El passeig de la Maria Rosa Puig i Dalmau, es troba entre el carrer Pau Masó i L’escola les Arrels.
Maria Rosa Puig i Dalmau, educadora infantil i filla predilecta de Salt, doctora en Filosofia i Lletres, Secció de Pedagogia, Especialitat Terapèutica, és autora de diversos llibres i articles, que tenen per centre d’interès el seu entorn social i geogràfic.
L’any 1969 va donar a la parròquia de Sant Jaume una parcel·la de terreny a fi de que fos destinada a fins específics parroquials. L’any 1974 va donar a l’Ajuntament el Mas Mota, edifici i solar, per fer un equipament destinat a obra social.
El 1991, any de la seva jubilació, va rebre el Premi 3 de Març per la seva dedicació a l’ensenyament d’infants deficients sensorials i la seva col·laboració ciutadana.
El 2006, l’Ajuntament de Salt inicia els tràmits per nomenar-la filla predilecta de la vila. L’acte d’homenatge es porta a terme el dia 9 de febrer de 2007, a l’Aula Magna de la Casa de Cultura les Bernardes
Mercè Rodoreda, carrer de
El carrer de Mercè Rodoreda, es troba entre la rodona del passeig dels Països Catalans (Piscina Municipal) i el carrer major de Salt.
Mercè Rodoreda va ser una escriptora catalana
que va rebre, entre altres guardons, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d’altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.
Rigoberta Menchú, carrer
El carrer de Rigoberta Menchú Tum, es troba es troba en el polígon de la Mirona, a tocar a l’autopista i la Mesquita.
Rigoberta Menchú Tum (Chimel, Guatemala, 1959) és una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i «ambaixadora de Bona Voluntat» de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional.
El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etnocultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l’arribada de Colom a Amèrica, i amb la declaració de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.
En la lectura del premi, va reivindicar els drets històrics negats als pobles indígenes i va acusar la persecució soferta des de l’arribada dels europeus al continent americà, moment en què va concloure una civilització desenvolupada en tots els àmbits del coneixement; finalment, hi reflectí la necessitat de pau, desmilitarització i la justícia social al seu país, Guatemala, així com el respecte per la natura i la igualtat per a les dones.
Rosa Leveroni, carrer de
El carrer de Rosa Leveroni es troba entre el passeig dels països catalans i el carrer Pep Ventura. Al costat de la gasolinera del passeig d’Olot i l’escola Mas Masó.
Rosa Leveroni, va ser una escriptora catalana. La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L’any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Poèticament, és deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l’assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l’amor i la mort.
Hi ha un premi amb el seu nom el Premi de poesia catalana Rosa Leveroni de Cadaqués
Teresa Pons, passeig de
El passeig Teresa Pons, es troba entre el Rec Monar i el carrer de les Filadores. És el parc/zona verda a tocar al Rec.
Teresa Pons va néixer el 10 d’abril de 1911, al carrer “dels 18 duros”, ara Carrer Indústria. Va ser la tercera dels quatre germans de can Clarà, estudià a l’escola pública de Salt fins als catorze anys, en què començà a treballar a la fàbrica Coma-Cros.
De ben jove s’interessà pels problemes socials de la comunitat; entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i freqüentava el Centre de Cultura la Floreal, on formà part de la companyia de teatre Arte y Amor.
La Teresa Pons fou la primera regidora a Salt i una de les primeres a les comarques gironines (19/10/36), però a finals de l’any 1936 abandonà la política i formà parella amb Salvador Piñol, líder sindical de a CNT. El 1939, amb l’exeècit franquista a les portes de Barcelona, passaren a França.
Carrers amb noms de santes i col·lectius femenins
Moreneta, carrer de la
El carrer de la Moreneta, es troba en la maçana i durant tot el perímetre nord de l’hospital de Salt. Just on es troba el pàrquing de personal del centre.
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya i una de les set patrones de les comunitats autònomes d’Espanya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril. Són habituals les promeses a la Verge per demanar èxits esportius o polítics sobretot des del sector culer i catalanista respectivament.
Santa Afra, carrer de
El carrer de Santa Afra, es troba entre el carrer llarg i el carrer del Rec. Just al davant de la plaça del Teatre o Sant Jaume.
Afra d’Augsburg va ésser una dona cristiana, morta com a màrtir i venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Com que no apareix esmentada fins als santorals del segle V, la seva existència història és qüestionada avui dia.
Santa Eugènia, travessia
La Travessia Santa Eugènia, es troba entre Salt i Girona. Entre el carrer de les Filadores i el Passeig de Països Catalans, travessant el carrer major de Salt.
Santa Eugènia de Roma va ser una dels primers màrtirs cristians romans.
Es deia que era la filla de Felip, «duc» d’Alexandria i governador d’Egipte. Hauria fugit de la casa del seu pare vestida amb roba d’home i va ser batejada per Helenus, bisbe d’Heliópolis . Més tard es va convertir en abat, quan encara fingia ser un home. Com diu la història, mentre era abat i encara vestia com un home, va guarir una dona d’una malaltia, i quan la dona va fer avanços sexuals, que va rebutjar, la dona la va acusar públicament d’adulteri. Va ser portada al tribunal on, encara disfressada, es va enfrontar al seu pare com a jutge. Al judici, es va revelar la seva identitat femenina real i la van exonerar. El seu pare es va convertir a la fe i es va convertir en bisbe d’Alexandria, però l’emperador el va executar per això. Eugenia i la resta de la seva família es van traslladar a Roma on va convertir molts, especialment donzelles, però això no va impedir el seu martiri. Protus i Jacint van ser decapitats l’11 de setembre de 258, i Eugenia va seguir el seu exemple després que Crist se li aparegués en un somni i li va dir que moriria a la Festa de la Nativitat. Va ser decapitada el 25 de desembre de 258.
Filadores, carrer de les
El carrer de les Filadores es troba a la zona del veïnat, a tocar a la Séquia Monar i i paral·lel al carrer de les Teixidores.
El carrer de les Filadores està molt a prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un
homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.
Una filadora és una operària dedicada a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats
Llevadores, carrer de les
El carrer Llevadores es troba situat al sector Mas Masó, entre el carrer Dr. Castany a l’oest i el terme municipal de Girona a l’est, enfront de l’accés principal al Parc Hospitalari Martí i Julià.
Una llevadora és una dona que assisteix professionalment les parteres.
Teixidores, carrer de les
El carrer de les Teixidores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.
El carrer de les Teixidores és una prolongació del carrer Indústria.
Una teixidor/a és una persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Llibertat, plaça de la
I per última, un símbol representat quasi sempre per la figura d’una dona. La Plaça de la Llibertat està entre els carrers Francesc Macià, carrer Àngel Guimerà i el carrer major. Davant de la casa de cultura les Bernardes.
La llibertat sense entrar en trets filosòfics és la capacitat d’escollir, pensar i fer segons la voluntat d’un mateix. En altres paraules, el que permet a la persona humana decidir si vol fer quelcom o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes.
Coneixeu algun carrer, plaça , passatge… amb nom de dona? Quin nom de dona proposaríeu?
L’artista saltenc, Lluís Mateu, presenta «El cap en joc» un llibre molt personal que parla de la història de la seva família en temps de guerra.
L’artista saltenc, Lluís Mateu, presenta “El cap en joc” un llibre molt personal que parla de la història de la seva família en temps de guerra.
L’artista saltenc, Lluís Mateu, ha presentat el llibre “El cap en joc”. Es tracta d’un còmic sobre la historia de la família que recorda en temps de guerra.
En la presentació l’escriptor va confessar que ha fet el llibre amb emoció i estima per relatar uns fets que ha necessitat madurar per poder-ho explicar.
L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, va presentar l’acte destacant que ens cal tenir memòria de la nostra història. Per la seva banda, el germà de l’artista, Fonso Mateu, va retre un petit homenatge públic al seu germà exposant que és un home bo, creatiu, virtuós i únic.
L’Espai Gironès regala vals de 10 € per als restaurants i cinemes del centre
La promoció Star Plans es farà de l’11 al 30 de març per a les persones que presentin tiquets de compres a partir de 35 euros
L’Espai Gironès regalarà, de l’11 al 30 de març, 400 vals de 10 euros cadascun que serviran per gastar en els restaurants i cinemes del centre comercial, de dilluns a dijous i fins el dia 18 d’abril. La promoció Star Plans s’adreça a les persones que facin una compra de com a mínim 35 euros. Presentant els tiquets al Punt d’Informació podran obtenir els vals (un màxim de quatre vals per persona) fins que s’esgotin.
Aquest pla s’emmarca en les promocions periòdiques que fa l’Espai Gironès per retornar als clients la confiança i per dinamitzar el centre comercial, com a espai de referència a les comarques gironines.
L’Espai Gironès regalarà 4000€ en vals.
Durant el període de la promoció, de l’11 al 30 de març, l’Espai Gironès acollirà l’exposició “L’espai a l’Espai” que farà un recorregut interestel·lar per descobrir curiositats sobre els planetes del sistema solar. La mostra s’ubicarà a la planta baixa del centre comercial.
Les millors Sèries de Dones. 8 sèries per començar a veure un 8 de març.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona us recomanem aquestes vuit sèries amb dones com a protagonistes.
El cuento de la Criada (HBO)
Aquesta sèrie dramàtica basada en la famosa novel·la que Margaret Atwood. Narra la vida distòpica de Gilead, una societat totalitària que antigament pertanyia als Estats Units. Els desastres mediambientals i una baixa taxa de natalitat provoquen que en Gilead governi un règim fonamentalista pervers que considera a les dones propietat de l’estat. Una de les últimes dones fèrtils és Defred (Elisabeth Moss), serventa de la família del líder i una de les dones forçades a l’esclavitud sexual per dur a terme un últim intent desesperat de repoblar un món devastat. En aquesta horrible societat en la qual una paraula inadequada podria acabar amb la seva vida, Defred s’obre camí entre caps, les seves dones cruels, dones de la llar i les seves companyes serventes -de les que qualsevol podria ser una espia d’Gilead- amb un únic objectiu: sobreviure i trobar la filla que li van arrabassar.
Las Chicas del Cable (Netflix)
Las Chicas del Cable, ambientada en els anys 20 a la ciutat de Madrid, explica la història de quatre dones que procedeixen de diferents llocs del país. Aquestes dones arriben a la capital després de ser contractades com operadores de la centraleta de l’única companyia de telefonia que existeix.
En aquesta ciutat, envoltades per un ambient de progrés i modernitat, les dones es veuen embolicades en gelosia, enveja i traïció, així com també per l’èxit, l’amistat i l’amor en el camí que les durà a complir els seus somnis
Girls (HBO)
Una versió molt més realista i menys frívola que ‘Sexe a Nova York’? Alguns crítics van voler veure-ho així, però la veritat és que ‘Girls’ és una sèrie amb suficient entitat i contingut propi, com van demostrar els seus sis temporades. Amb Lena Dunham al capdavant, aquesta sèrie sobre vint anys en la gran poma té com a protagonista a Hannah (Dunham), qui fa dos anys que ha acabat la carrera i que creu que val per a ser escriptora d’èxit. Els seus pares li trauran l’assignació, i es donarà suport en les seves dispars tres millors amigues.
Mad Men (Netflix)
Les aparences ens van enganyar amb Mad Men, ja que es presenta com una sèrie d’homes d’èxit en una època en què les dones només podien aspirar a ser els seus subordinades, esposes submises i els seus amants, quan en realitat és una sèrie d’homes alcoholitzats i fumadors que veuen el seu món esfondrar davant els peus de les dones, que van escalant posicions a passos de gegant amb molt coratge i dificultats
Big Little Lies (HBO)
Tres mares de Monterrey, un poble petit a la costa californiana, viuen una vida aparentment perfecta, però aviat descobrirem els secrets, complexos i inseguretats que cadascuna d’elles amaguen.
La violència masclista i la rivalitat entre dones (a la qual tant ens empeny el patriarcat) són dos dels temes centrals del seu argument el qual ens ensenya valors tan importants com la solidaritat entre el sexe femení.
Big Little Lies és una sèrie feminista que mostra l’important que és comptar amb companyes que et cuiden i no et jutgen, amb persones que lluny de ser competidores, són veritables amigues que t’ajuden i t’escolten quan més ho necessites. ¡100% recomanable!
Jessica Jones (Netflix)
Perseguida per un passat traumàtic, la detectiu privada Jessica Jones usa els seus poders per trobar al seu torturador i impedir que faci mal a més gent.
Des que la seva curta vida com superheroïna va acabar en tragèdia, Jessica Jones ha estat reconstruint la seva vida personal i la seva carrera com a detectiu irascible i sardònica costat d’un altre ex superheroi alguna cosa turbulent. Plena d’odi i estrès posttraumàtic, Jones batalla dimonis dins i fora de la feina usant les seves habilitats extraordinàries, sobretot si estan disposats a estendre un xec.
Orage is the new Black (Nexflix)
En aquesta premiada sèrie de la creadora de «Weeds», una benestant novaiorquesa acaba en una presó per a dones quan les conseqüències d’un antic delicte li passen factura.
La protagonista, una dona de Connecticut amb una vida estable a punt de casar-se, és detinguda arran d’un delicte de drogues que va cometre fa una dècada: en aquells dies va portar un maletí amb droga per a Alex Vause (Laura Prepon), una traficant i antiga amant de Piper. Després del judici, és enviada a presó de dones a Litchfield, Nova York. Allà conviurà amb un grup variat d’internes … Basada en les vivències reals de Kerman, l’experiència entre reixes li va servir per escriure el best-seller autobiogràfic ‘Orange Is The New Black: La meva Year In A Women’ s Prison ‘. A mig camí entre el drama i la comèdia, una aclamada sèrie que aborda temes relacionats amb la presó com el sistema penitenciari nord-americà, el lesbianisme, la repressió sexual, l’abús de poder o la corrupció policial.
House of Cards (HBO)
El poder és molt més atractiu que els diners, però té l’inconvenient que es perd més aviat», amb aquesta frase, el protagonista de la sèrie ‘House Of Cards’, Francis Underwood (Kevin Spacey) defineix la línia argumental de la sèrie. Francis és un ambiciós congressista dels Estats Units que persegueix convertir-se en el Secretari d’Estat del govern. Mentrestant, s’encarrega de moure els fils més importants de la ciutat amb la seva dona Claire Underwood (Robin Wright), una dona molt intel·ligent i calculadora capaç d’aconseguir tot el que es proposa. Al començament, es mostren com un indestructible matrimoni que a poc a poc revela les seves debilitats.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.
