L’Ajuntament de Salt ens ha comunicat, mitjançant el seu perfil d’Instagram, la decisió de retirar una trentena d’arbres al passeig dels Països Catalans, per les obres del BRCAT, argumentant que són exemplars morts o en molt mal estat. Però, em pregunto: si no es tallessin, quants anys més brotarien i s’omplirien de fulles?
Imagino, que quan els projectes es fan a distància, des d’una perspectiva tècnica o macro, sembla que les coses petites, com aquests 30 arbres, o la trentena de fa 6 mesos, passen a ser irrellevants. Però la realitat per a les persones que vivim el dia a dia de Salt és ben diferent. 30 arbres no són només 30 arbres. Són ombra en dies calorosos, aire fresc per respirar, un paisatge que dona identitat al passeig o la casa d’aquella parella de tortoles que cada dia estan sobre aquell semàfor.
Un Salt per a qui?
Sembla que sovint els projectes es dissenyen pensant més en els que venen de fora que en els que vivim aquí. Això beneficia realment Salt o només serveix per facilitar el pas a la gent dels pobles del costat? Les obres haurien de ser un compromís amb els que hi viuen, treballen i crien les seves famílies, no només amb aquells que travessen el municipi per anar d’un punt a un altre, anar al gimnàs, a la piscina o a comprar.
Fer un Salt per la gent de Salt significa escoltar els veïns, valorar el que tenim i trobar solucions que respectin l’entorn. És entendre que el que sembla una petita pèrdua –com aquests 30 arbres– pot tenir un gran impacte en la vida dels que hi viuen. És posar en primer lloc les necessitats reals del poble abans que les presses o les promeses de minuts guanyats.
El futur de Salt ha de passar per cuidar el que som, per prendre decisions amb el cor posat al territori, i no només amb la vista posada en l’escala macro. No fem un Salt per travessar-lo; fem un Salt per viure’l.
