L’Estrilda de Santa Elena: Un ocell petit que ha fet de Salt la seva Llar
Hi ha històries que es trenen a poc a poc, entre els camps i els marges, com la d’un ocell petit i tenaç que fa anys que s’ha convertit en part del paisatge de Salt. Potser l’heu vist sense adonar-vos-en, movent-se en grup, d’un costat a l’altre, fent xivarri discret entre les herbes altes i les bardisses. Es tracta de l’Estrilda astrild, el seu nom científic, un ocell que molts anomenen Bec de Corall, però que per a mi sempre serà l’Estrilda de Santa Elena.
Un plomatge que captiva
Aquesta estrilda és un ocell petit, sempre compacte, amb un plomatge de dibuix fi, com si estigués cobert d’escates diminutes que brillen sota el sol. El seu bec, d’un vermell corall viu, és el que li dona aquest sobrenom tan reconegut. Però si t’hi fixes amb atenció, t’adonaràs de les diferències amb altres espècies, com l’Estrilda troglodytes (el bec de corall), que té un plomatge llis i sense escates, cosa que el fa diferent de la textura fina i detallada de l’Estrilda astrild.
La Colònia de Salt
A Salt hi ha una colònia fixa d’aquests ocells, gairebé invisible per aquells qui no miren amb curiositat. Els pots trobar als terrenys entre Cal Cigarro i la Hípica de Salt, també pels camps direcció a la Crinera, i fins i tot a la zona de l’autopista, prop dels pisos de la Gassol o l’antic escorxador. Es mouen sempre en grup, una petita colla que vola baix i s’enfila entre la vegetació. Són ocells granívors, menjant llavors d’herbes i, de tant en tant, algun petit insecte que s’aventura pel seu camí.
Tot i ser una espècie d’origen africà —provinent de l’Àfrica subsahariana—, les estrildes s’han adaptat molt bé al nostre entorn. La seva història d’arribada és un relat de migracions humanes, de canvis i d’introduccions voluntàries o accidentals. Les primeres colònies van ser introduïdes a Portugal, i des d’allà han anat expandint-se, trobant llocs on establir-se, com ara Salt. Això, però, també els ha valgut el títol d’espècie exòtica invasora, ja que la seva presència pot suposar una amenaça per a les espècies autòctones.
Vida i costums de l’Estrilda
Però més enllà de les classificacions oficials, el que és cert és que l’Estrilda astrild és un ocell fascinant. És una espècie monògama i territorial, que sovint fa més d’una posta a l’any. Els seus nius són petites obres d’art, amb forma de bola, fets de herba seca i amb un aspecte desordenat, com una pera mal feta. Els amaguen entre la vegetació densa, sempre en llocs de poca altura. A vegades construeixen un segon niu fals a sobre del veritable, perquè el mascle s’hi pugui amagar. Tots dos, mascle i femella, s’encarreguen del niu i dels ous, compartint la responsabilitat de tenir cura de la seva descendència.
I si mai tens la sort de passejar-te per aquestes zones de Salt i veure aquests petits ocells, atura’t un moment i observa’ls. Són ràpids i plens de vida! Encara que siguin una espècie forana, tenen una vitalitat i una bellesa que val la pena admirar. L’Estrilda de Santa Elena és un exemple de com la natura troba camins inesperats per sobreviure i adaptar-se. Potser per això, més enllà de les etiquetes d’invasor, aquests ocells han aconseguit guanyar-se un racó al cor del nostre paisatge, del nostre Salt.
L’heu vist alguna vegada? Si us hi fixeu, potser us sorprèn amb la seva presència discreta, però sempre viva, entre els marges i les herbes de Salt.
